Silicon woman

Són addictes a la silicona, a passar pel quiròfan per tocar-se i retocar-se ad infinitum... Només els interessa la imatge, l'aparença, que els diguin que estan guapíssimes i que semblen cada cop més joves. Són esclaves del mirall, de les potingues, dels modelets juvenils i, sobretot, del bisturí que, en mans expertes, les ha de deixar més maques del que són... o del que elles es veuen. I la cosa ja comença a l'adolescència, passa a la trentena i fa estralls ente les dones de quaranta i cinquanta... El problema és que, un cop han començat, ja no en poden prescindir, i que a mesura que el temps passa s'obsessionen amb la bellesa eterna... Quan arriben a la seixantena, semblen nines de porcellana amb les mans tremoloses buscant una joventut que ja mai més no podran recuperar. A mi, tot plegat em fa molta pena i em planteja moltes preguntes per a les quals no tinc resposta.