Le Robinson du XXI siècle (exercice de style 2)

S'il avait été le Robinson Crusoé moderne, Il aurait été une véritable "célébrité".

En retournant chez lui, après une dure expérience (naufrage, survie, etc.) il aurait écrit un, deux, trois ou quatre romans sur sa vie, sur ses expériences dans l'île... Il aurait titré les romans Histoire de ma vie I, II, III, IV, etc... Alors le Robinson moderne aurait fait plusieurs conférences à tous les coins de la terre...

Il aurait aussi visité les personnages les plus célèbres du monde, il aurait accepté d'aller aux actes publics les plus importants... et il aurait été une figure glamoureuse, comme un acteur américain.

Finalement, il se serait transformé en un écrivain "médiatique" et aussi en un journaliste très respecté. Il aurait son espace à la télévision, à la radio et dans les journaux... Il serait Monsieur Robinson.

Sense teatre/s

Deia l'altre dia l'actor Sergi López que, a França, cada població de cinc mil habitants té un teatre i que, en canvi, Vilanova i La Geltrú, amb més de seixanta mil habitants, no en té cap. Un altre exemple, doncs —dels molts que podríem posar—, de la poca importància que té la cultura al nostre país.

El cas del teatre és especialment greu. A Barcelona tenim un teixit de sales força bo (teatres públics i privats, grans i petits, sales alternatives, etc...), tot i que la cosa tampoc és per tirar coets. De fet, no ens podem comparar amb Madrid, ni amb París, ni amb Londres... però vaja, el teatre, a Barcelona, va tirant.

Fora d'aquí, el desert, i amb perdó d'aquelles ciutats que disposin d'una sala digna i en condicions (Badalona, Mataró...). Dic "el desert", perquè les poblacions petites i mitjanes no en tenen. I si disposen d'una sala, es troba en estat ruïnós o mig abandonada. Això (culturalment) no és França... per desgràcia.

Però a més, les poblacions que sobrepassen els cent mil habitants, haurien de disposar de més d'un teatre (dos, tres, quatre....) amb una programació estable i diversa. Sales que podrien ser polivalents i on es podrien fer conferències, festivals de cinema, concerts, etc... Malauradament no és així.

De qui és la culpa? Dels ajuntaments (que diran que "no tenen diners" i que és la Generalitat qui hauria de fer-se càrrec d'una despesa tan elevada?). De la Generalitat (que dirà que això és competència dels ajuntaments?). La culpa és de tots plegats. Dels polítics locals i dels nacionals, que menyspreen el teatre i la cultura en general. I també nostra, dels ciutadans, que els matenim en els llocs que ocupen.

Yesterday Germany - Today Gaza!

Rebo per mail aquestes fotos... Que cadascú tregui les conclusions que vulgui.

Le feu (rouge) aérien (exercice de style 1)

Em demanen un escrit (en francès) sobre un "objecte impossible"... Hi penso i decideixo fer el semàfor aeri. És, doncs, un simple exercici... una collonada, vaja.

Je vous présente une invention magnifique, superbe.... Une invention qui résoudra tous les problèmes aériens de notre société moderne.

Depuis que notre vie a évolué et que nous avons modernisé les moyens de transport, le ciel (notre ciel) est rempli de beaucoup d’avions. La circulation aérienne est très... très dense. Tous les jours, toutes les heures, il y a un “essaim” d’avions qui circulent dans tous les sens et qui, malheureusement, trop souvent provoquent plusieurs accidents. Et on ne peut pas oublier que les accidents d’aviation sont catastrophiques!

Pour éviter ça, nous avons inventé le feu (rouge) aérien, qui va mettre en ordre la circulation des avions. Le feu (rouge) aérien est un système controlé par satellite qui va veiller sur nous, qui va nous faire nous sentir protégés, qui nous permettra d'arriver à destination sains et saufs. Voilà!

Munch

Sempre m'ha fascinat Edvard Munch (1863-1944), el pare de l'expressionisme, i la seva representació del desassossec, de l'angoixa exsitencial i de la mort.

Vet aquí tres quadres que tenen alguna cosa en comú:

El crit (1893)
Cendres (1894)
La mare morta (1899-1900)

Enfonsar el batxillerat

Per si no en tenien prou d'haver-se carregat l'ensenyament secundari amb la LOGSE i les ulteriors reformes, ara els talibans de l'educació amenacen d'enfonsar el batxillerat.

Conscients que hi ha massa universitats i massa pocs alumnes que hi accedeixen, i conscients que si obliguen els joves a estar escolaritzats uns anys més reduiran l'atur juvenil, els politicastres, sindicalers i altres il·luminats volen reformar el batxillerat, adaptar-lo a "les necessitats de cada centre" i rebaixar una mica més el nivell i la preparació dels joves que, finalment, aconsegueixen arribar a la universitat.

Posats a fer, podrien convertir el batxillerat en "obligatori" (com a Rússia?) i que els joves hagin d"estudiar" per força fins als 18 o els 21 anys... D'aquesta manera resoldran tots els seus problemes i acabaran d'enfonsar el nostre malmès sistema educatiu.

Arribats en aquest punt, ja només ens quedarà l'opció d'emigrar a una altra terra on la gent (i el poder públic) es prengui seriosament la cultura i l'ensenyament.

Per començar

Em disposo a començar un bloc. Serà un espai on abocaré opinions, dèries i obsessions, un lloc per compartir i també un refugi personal. No sé pas cada quan hi escriuré, ni sobre què. Ho faré sense planificació prèvia. Sobre la marxa. És el millor camí.