Teatre d'avui dia

Una comèdia sobre la hipocresia i les relacions de parella en el món modern. Un text que podria donar més de si. Una direcció dolenta i unes interpretacions irregulars, amb actors mediàtics d'aquells que en teoria haurien de ser un reclam per al gran públic. Una sala gran amb un centenar d'espectadors. Un públic que riu i parla com si estigués al menjador de casa, comentant els gags de l'obra sense cap respecte per als actors. I uns actors (oh sorpresa!) que porten micròfon! L'espectacle no és en un pavelló esportiu ni a l'aire lliure... és en un teatre de la Rambla de Barcelona. Què se n'ha fet, doncs, dels actors d'abans, que projectaven la veu? Ara necessiten micròfon perquè se'ls senti des de la quarta fila. I de qui és la culpa? Dels mateixos actors, incapaços de treballar la veu? De les escoles de teatre? De la televisió, que els acostuma a parlar per a gent que es troba a un metre de distància?

Frau literari

Ja fa molt que la literatura es va convertir en un negoci. I sembla que, quan es tracta de diners, tot s'hi val. Escriptors que no són escriptors, per exemple, pul·lulen pel món editorial i mediàtic... i també escriptors que escriuen en una llengua i fan creure a l'opinió pública que ho fan en una altra. I això és el que acaba de passar a Girona, que han donat un premi de novel·la en català a un periodista que escriu en castellà. Algú, doncs, li ha traduït el llibre al català. El pitjor de tot és que això mateix ja va passar el 2002 amb el mateix periodista i un altre premi de novel·la en català. És el segon cop, doncs, que l'inefable escriptor ens marca el mateix gol. I com és que ningú diu res? L'engany no el reconeixeran ni els organitzadors del premi, ni tampoc el periodista premiat. Quina barra, tots plegats. És que en aquest gremi de la literatura no hi ha gent honesta?