Venècia, la ciutat construïda sobre una llacuna, la ciutat que a vol d'ocell té forma de peix, la ciutat amb una història secular de cultura, art i comerç és en l'actualitat un destí turístic de primer ordre. El turisme que tot ho mou i tot ho espatlla fa que la Venècia d'avui sigui un producte adulterat amb guiris de pantaló curt i cara de gamba que van amunt i avall fent fotos previsibles i comprant souvenirs ordinaris, un entramat de quioscos i botigues plens de samarretes horribles i màscares de paper maché, un exèrcit de gondolieri que va a la caça despesperada del turista ingenu que es vulgui creure allò del romanticisme, etc, etc, etc.La Venècia actual no té res de romàntica, res de res.... Però si, un cop vistos la Piazza San Marco, el Palazzo Ducale (quina meravella!), el Campanile i, sobretot, la Basílica (quina obra d'art!!!), un cop vist tot això, es vol gaudir de la Venècia de debò, aleshores cal fugir corrents de les zones turístiques que envolten el barri de San Marco i explorar els mútliples racons de Santa Croce, Dorsoduro, Cannaregio i la resta de barris de la ciutat. Els preus són uns altres (tot i que continuen sent cars), les riuades de turistes s'esvaeixen i és en aquest moment que es pot apreciar cada carreró, cada palau, cada campo o campiello i cadascun dels canals (petits i grans) que solquen Venècia. És aleshores que un s'alegra d'haver visitat una ciutat amb tant de passat, una ciutat que —malauradament— avui dia prefereix les góndoles tunejades a recuperar la memòria de Casanova, Goldoni, Vivaldi i de tots els personatges que, en altre temps, la van fer gran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada