Lladres

Ara resulta que no solament el gran senyor de Barcelona —aquell que acumulava seixanta càrrecs i es mostrava orgullós i prepotent— s'ha dedicat a robar durant anys, sinó que també participaven de l'espoli membres de la seva família. I els partits polítics segur que ho sabien. I van fer la vista grossa perquè les seves fundacions rebien diners del gran senyor en forma de donacions o ajudes. Ara surt tot. I tothom quedarà esquitxat. Però cap d'ells anirà a la presó. Quina vergonya de país!

Ciutats en el record: Viena

Viena és una ciutat elegant i neta, plena de llargues avingudes, edificis neoclàssics i palaus de façanes impol·lutes. Els turistes omplen els carrers del ring, però fora del centre la ciutat es descongestiona i respira tranquil·litat. Viena és una urbs plena de museus grans i petits que viu obsessionada amb la figura de Mozart i oblida els altres músics que la van fer gran. Viena és una simfonia d'olors i de racons, és la casa-museu de Sigmund Freud, les moltes cases on va viure Beethoven que no es poden visitar, els parcs, els tramvies, el record de l'emperadriu Elisabet de Baviera (Sissi) i, sobretot, una sachertorte i un ice caffe inoblidables.

No llegiré Larsson

Definitivament no llegiré la famosa trilogia de Larsson. No ho faré. Si fa unes setmanes, quan vaig anar a veure la pel·lícula, deia que potser buscaria el moment per llegir les novel·les del periodista suec, ara he canviat radicalment d'opinió. Continuaré amb la meva dèria de llegir els autors clàssics i no pas els llibres que estan d'actualitat. Faré cas a una persona de confiança que m'ha dit que no val la pena perdre el temps amb la trilogia. Diu que és cert que la història truculenta de cada volum pot acabar enganxant, igual com enganxen els serials televisius, però que en realitat som davant un fenomen mediàtic i prou, no pas davant unes grans novel·les. A cada volum li sobren dues-centes pàgines pel cap baix. Són novel·les que estan per polir, i que si l'autor no hagués mort sobtadament, ben segur que l'editor li hauria fet escapçar els llibres per treure'n la faramalla. De manera que dedicaré el meu temps a altres coses més importants.... Ufff.... Quin pes m'he tret de sobre.

Tornar a la feina

El retorn a la feina és un cop dur, una puntada de peu a la boca de l'estómac que t'esborra en cinc minuts els records i les sensacions de les vacances que encara t'acompanyen. És un canvi sobtat i traumàtic, sense solució de continuïtat, d'un dia per l'altre.

Tornar a trepitjar el lloc de treball vol dir retrobar-se amb aquella gent que has volgut oblidar durant setmanes, tornar a veure els somriures forçats i sentir les preguntes tòpiques amb la cantarella de sempre (Què taaaaal? Com ha anaaaaat?, etc.).

La feina torna irremeiablement i, de nou, t'envaeixen les presses, el ritme estressant, la sensació que no et pots queixar perquè ja has tingut les vacances que et pertoquen (que socialment són vistes com unes vacances excessives) i aquell fàstic vital que no t'abandona fins l'estiu vinent.

Ufff...