dijous, 30 d’abril del 2009

Spring
















To what purpose, April, do you return again?
Beauty is not enough.
You can no longer quiet me with the redness
Of little leaves opening stickily.
I know what I know.
The sun is hot on my neck as I observe
The spikes of the crocus.
The smell of the earth is good.
It is apparent that there is no death.
But what does that signify?
Not only under ground are the brains of men
Eaten by maggots.
Life in itself
Is nothing,
An empty cup, a flight of uncarpeted stairs.
It is not enough that yearly, down this hill,
April
Comes like an idiot, babbling and strewing flowers.

Edna St. Vincent Millay (1892-1950)

dijous, 23 d’abril del 2009

Aniversari: la rosa

Avui fa dos anys de la primera rosa. Mai abans no m'havien regalat una rosa, mai abans no m'havien dit que m'estimaven d'aquesta manera.

Avui fa dos anys de la rosa inesperada, de la rosa vermella de color intens, de la rosa avellutada que em va fer obrir els ulls i el cor, que em va fer adonar que mai més no podria estar sense tu.

Avui fa dos anys que porto la rosa amb mi, fa dos anys que m'acompanya, que em mira i em somriu, fa dos anys que em fa somriure, que em fa feliç.

Avui fa dos anys que ets amb mi, tu, rosa meva.

dimecres, 22 d’abril del 2009

Mediocritat

Vivim en un món on preval la mediocritat. El mediocre triomfa, el mediocre se'n surt. No es premia la genialitat ni es valora la creativitat. La "mitjania" és el més habitual, és allò que s'accepta gairebé com si fos el punt més alt al qual es pot arribar. I això ho trobem en tots els àmbits de la nostra societat: en la política, en les arts, en les empreses, en el món acadèmic i educatiu, en la premsa, etc., etc. Quina pena, tot plegat.

dilluns, 20 d’abril del 2009

Avril















Déjà les beaux jours, — la poussière,
Un ciel d’azur et de lumière,
Les murs enflammés, les longs soirs ; —
Et rien de vert : — à peine encore
Un reflet rougeâtre décore
Les grands arbres aux rameaux noirs !

Ce beau temps me pèse et m’ennuie.
— Ce n’est qu’après des jours de pluie
Que doit surgir, en un tableau,
Le printemps verdissant et rose,
Comme une nymphe fraîche éclose
Qui, souriante, sort de l’eau.

Gérard de Nerval (1808-1855)

diumenge, 5 d’abril del 2009

Aniversari: el petó

Havíem passat el dia junts, hores i hores que el temps havia devorat irre- meiablement. No en teníem prou i, només de pensar que ens havíem de separar, se'ns feia un nus a l'estómac i ens envaïa el pànic.

Estiràvem els minuts com mai no ho havíem fet i no podíem deixar de mirar-nos. Va arribar el moment. A l'entrada de l'estació. Aturats. Immòbils. Plovia lleugerament i, sota el paraigua, els nostres ulls —hipnotitzats pels de l'altre— repassaven tot els instants viscuts fins aquell moment.

Vam intercanviar unes paraules... No volíem separar-nos, però em vas dir que havies de marxar. Vas baixar les escales i jo vaig deixar-me lliscar carrer avall, resignat. Un minut, que va ser etern, i em vas trucar per telèfon. Em demanaves que tornés corrents. Vaig fer mitja volta i vaig baixar les escales de tres en tres. Eres allà, a punt d'anar cap a l'andana. Ens vam mirar i em vas fer un petó, el primer petó. I jo —no me'n vaig poder estar— te'l vaig tornar... una, dues, tres vegades...

dijous, 2 d’abril del 2009

La ville (exercice de style 4)

















Dénué de dalles où j’ai erré
à la recherche d’endroits qui m’avaient délaissé.
Dénué de voix qui savaient qui je suis.
Dénué de foirails de souvenirs heureux.
Dénué de lucarnes qui guettaient
les soleils, les pluies, les vents pleins de désirs.
Dénué des yeux ensorcelés dans le miroir.
Dénué d’aubades qui ne sauront jamais
des choses que je sais et que je ne veux pas oublier.