Ciutats en el record: Dublín

Em sap greu si algú de vosaltres és un entusiasta de la ciutat de Dublín, de l'ambient, de la gent, dels monuments, etc... A mi, Dublín, em va decebre, la veritat sigui dita. Tret del Trinity College i d'una magnífica exposició sobre The Book of Kells, tret dels pubs i les cerveses Guiness, tret d'una estoneta (no gaire) per Temple Bar (que avui dia ha perdut l'encant que sembla que tenia fa anys i s'ha convertit en una mélange de guiris, freaks, indigents i borratxos), tret de tot això i de l'estàtua de James Joyce i del barri on van viure els grans escriptors irlandesos, que ves per on van marxar (la majoria) per culpa de l'ambient provincià i opressiu del lloc que els havia vist néixer, tret també d'alguns parcs i jardins ben bonics i de la curiositat de fer-se una foto sota l'Spire, Dublín és, avui dia, una ciutat on no val la pena estar-s'hi més d'un dia (o dos). Ara bé, si del que es tracta és de visitar Irlanda, l'illa sencera, d'est a oest i de nord a sud, aleshores sí. Irlanda sencera bé val un viatge llarg. O dos.