Avui fa dos anys d'aquell primer sobre, d'aquelles primeres paraules valentes, íntimes....Avui fa dos anys que vas començar a parlar-me de tu, que vas deixar que et conegués, que vas compartir amb mi emocions, neguits, passat i present.
Avui fa dos anys que vas començar a escriure el futur, potser sense adonar-te'n.
Avui fa dos anys... i celebrem el primer dels aniversaris que vindran: l'eclipsi, el viatge mar enllà fet a contracor, la buidor i l'enyorament en la distància, el retrobament desitjat, Hammershoi i Dreyer, les paraules sota la pluja, la rosa inesperada... i tants i tants (petits) moments inoblidables.
Avui has segellat un altre motiu de celebració. D'aquí un any podrem rememorar el primer cop que, per fi, t'has llençar a respondre amb la paraula escrita al futur abans imprès per mi.
ResponEliminaSerà l'aniversari del teu tan esperat atreviment escrit i ha acabat sent com el millor dels diamants: breu, brillant i pur com la mateixa natura.