Sense teatre/s

Deia l'altre dia l'actor Sergi López que, a França, cada població de cinc mil habitants té un teatre i que, en canvi, Vilanova i La Geltrú, amb més de seixanta mil habitants, no en té cap. Un altre exemple, doncs —dels molts que podríem posar—, de la poca importància que té la cultura al nostre país.

El cas del teatre és especialment greu. A Barcelona tenim un teixit de sales força bo (teatres públics i privats, grans i petits, sales alternatives, etc...), tot i que la cosa tampoc és per tirar coets. De fet, no ens podem comparar amb Madrid, ni amb París, ni amb Londres... però vaja, el teatre, a Barcelona, va tirant.

Fora d'aquí, el desert, i amb perdó d'aquelles ciutats que disposin d'una sala digna i en condicions (Badalona, Mataró...). Dic "el desert", perquè les poblacions petites i mitjanes no en tenen. I si disposen d'una sala, es troba en estat ruïnós o mig abandonada. Això (culturalment) no és França... per desgràcia.

Però a més, les poblacions que sobrepassen els cent mil habitants, haurien de disposar de més d'un teatre (dos, tres, quatre....) amb una programació estable i diversa. Sales que podrien ser polivalents i on es podrien fer conferències, festivals de cinema, concerts, etc... Malauradament no és així.

De qui és la culpa? Dels ajuntaments (que diran que "no tenen diners" i que és la Generalitat qui hauria de fer-se càrrec d'una despesa tan elevada?). De la Generalitat (que dirà que això és competència dels ajuntaments?). La culpa és de tots plegats. Dels polítics locals i dels nacionals, que menyspreen el teatre i la cultura en general. I també nostra, dels ciutadans, que els matenim en els llocs que ocupen.